ESCALFAMENT I ESTIRAMENT

Són 30 anys de club i molts i moltes dels i de les que llegiran aquestes línies portem al voltant d’aquests 30 anys practicant aquest esport.

A molts i moltes de nosaltres quan ens pregunten quins esports practiquem diem en primer lloc els que requereixen un esforç físic important, gimnàs, bicicleta, pàdel… i al final, amb la boca petita diem “golf”, una mena de dir que practiquem l’esport dels escacs o el dòmino.

Cert és que el golf és una activitat física de tipus aeròbica o cardiovascular pel que fa als desplaçaments pel camp, en concret en el nostre camp els 18 forats suposen haver caminat uns 12 km a una velocitat aproximada de 2,6 km / h. Explicat així, sembla més un passeig tranquil en un entorn natural i no una activitat física o esportiva, una altra cosa és el swing. Els swings de moderat i alt impacte físic en un recorregut de 18 forats poden ser entre 30 i 50, considerant els swings de pràctiques, els approaches i el putt de baixa intensitat, ja que, els swings de pràctiques haurien de servir únicament per adequar la coordinació de moviments i per tant realitzar-los a baixa velocitat.

Si aquests 30-50 swings els realitzéssim a raó d’un cada minut acabaríem extenuats/des físicament i molt possiblement ens lesionaríem. L’exigència que demana un swing a la columna i la musculatura paravertebral, sobretot a nivell lumbar, és d’un grau molt alt. De fet, qui no s’ha queixat de l’esquena quan està practicant aquest fantàstic esport? o qui no coneix algú que ha tingut de deixar el golf per problemes d’esquena ?. Explicat així sembla clar que el golf és un esport.

No us parlaré de les lesions pròpiament dites de columna provocades o empitjorades per la pràctica del golf, sinó d’aquestes molèsties a la zona lumbar que es comencen a notar en els últims forats del camp o després d’haver jugat, aquestes poden passar a una lesió de major magnitud si no prenem les precaucions per prevenir-les.

Quan hem de realitzar una activitat física, abans d’exigir esforços importants, i ara em refereixo específicament a columna i musculatura lumbar, hem de preparar aquestes estructures, és el que coneixem com a escalfament. Aquest escalfament consta d’una sèrie d’exercicis realitzats de forma gradual. Després d’haver realitzat l’activitat física o mentre la practiquem és necessari realitzar el contrari a l’escalfament previ, és a dir, si amb l’escalfament incrementem de forma gradual el to muscular, al final o durant el joc hem de reduir aquest to muscular i això s’aconsegueix mitjançant els estiraments.

Escalfament i estiraments formen part d’un protocol en funció dels grups musculars i articulacions utilitzades, aquests protocols poden ser més o menys complexos i durar més o menys temps. Al golf i qualsevol altre esport l’escalfament ideal és realitzar els moviments que farem al camp, però a baixa intensitat, efectivament, anar al camp de pràctiques però com si volguéssim fer la meitat de la distància que toca fer amb cada ferro o fusta, prèviament hem de fer exercicis que donin més amplitud a les articulacions d’extremitats superiors, columna i malucs.

Els estiraments s’han de fer al final del joc o durant el mateix si comencem ha notar una mica de dolor a la musculatura lumbar i la cadena muscular posterior en general. Flexionar el tronc amb els genolls estesos i deixar actuar el pes del nostre propi tronc durant 1 o 2 minuts perquè el múscul vagi disminuint la seva tonicitat. Menys estètic, però no per això menys efectiu, seria posar-se com es diu popularment a quatre potes i arquejar la columna cap amunt i cap avall respecte al terra (si es fa al vestidor ha de ser abans de la dutxa i amb la roba posada, si us plau). Hi ha moltes pautes d’escalfament-estiraments però tampoc es tracta d’avorrir al personal. Espero que aquests petits consells serveixin perquè realment aquest esport que tant estimem sigui a més una font de salut.

Juanjo Ramos i Rosa Claret, especialistes en medicina esportiva.